Susanna Barquin

He sentit avui dir per part d'alguns responsables, amb motiu de la pròxima Fira del Llibre de Frankfurt, on pròximament serà invitada d'honor la cultura i la llengua catalana, que el català és la setena llengua més parlada de la Unió Europea, i que es parla a quatre estats. Doncs, sí, si paro esment, així és. Jo també voldria ser optimista. Però... també el kurd és parla molt avui, i fins el tibetà. Però, i en el futur?

La llengua solament es manté, i a dures penes, a algunes zones del Principat. A la resta està ferida de mort, en clara recessió. Aquesta és la realitat. Ara, posats a ser optimistes, jo també ho podria ser. Una altra vegada ho seré, perquè, si no és així, senzillament no es pot viure. El somni alimenta tant com el menjar.

Ah! I m'he oblidat parlar de la situació lingüística concreta a l'Aragó. No sé, m'entristeix darrerament parlar de l'Aragó. Jo també estic malalt de mort pel meu país. Com l'aragonès i el català de l'Aragó.

Chuan Chusé Bielsa

D'amor, home!

Efectivament, amic, "d'amor".

De totes formes, haig de reconèixer que, encara que la situació de les llengües autòctones a l'Aragó és ben trista (pel que fa al seu reconeixement oficial, per exemple), és veritat que el pessimisme és la pitjor fòrmula per continuar treballant per allò que estimem. Com també és veritat que l'ironia, si pot donar ocasió a equívocs greus d'interpretació o a enfortir el mateix pessimisme, francament no serveix de gaire cosa.

Endavant, doncs, catalans, valencians, andorrans, mallorquins, eivissencs, menorquins, rossellonesos, algueresos, franjolins-aragonesos... amb la vostra meravellosa llengua, que vaig aprendre ja d'adolescent per pur amor de la seva bellesa.

Certament no hi ha res més contemporani que parlar una llengua que en alguns aspectes té problemes per normalitzar-se
plenament. També la nostra Terra està una mica malalta. I continuem tenint ESPERANÇA. Ens caldria reverenciar l'IL.LUSIÓ, tal com feia Frederic Mistral.

Chuan Ch. Bielsa

Realiza un comentario