Susanna Barquin

Jo crec que només es pot crear (a certs nivells) seriosament i eficaç en una llengua, que és la pròpia, aquella en què has obert els ulls. I els catalans em sofert i sofrim tantes diglòssies (em puc imaginar com ha pogut ser a la Franja!) que quasi ens han suposat mitja paràlisi, perquè molts hem hagut de guanyar nosaltres mateixos la competència en la nostra llengua. Esperem que tothom sàpiga fer el que cal per prestigiar la llengua a tot arreu, i amb la discreció necessària per no aixecar oposicions emocionals ximpletes! I els talents individuals hi fant molt, com a referència.

Difícilment trobaríem una terra on fos més difícil i més ingrata la lluita per la dignificació de les seves llengües que l'Aragó. I això ho sabem també els que lluitem pels drets dels parlants de l'aragonès.

La lluita per aquesta dignificació, a l'Aragó, no té una bona articulació política. Ni tans sols els parlants d'aragonès i català d'Aragó anem plegats... Així va la barca dels nostres parlars, cap a l'abim.

Ara, tampoc no cal menystenir l'ENTUSIASME en la lluita per una llengua. En l'àmbit de Fablilàndia encara n'hi ha, d'entusiasme, i molt. Això ens salva, per ara. Per ara...

Chuan Chusé Bielsa
www.juanbielsa.com

Tens raó Chuan, no hi ha articulació política conjunta, segurament perquè pesen massa les dimensions clàssiques, allò de les esquerres i les dretes. Si no fos per l'entusiasme, que a vegades se'n va de vacances... En fi, cal continuar, d'una altra manera, hauríem perdut definitivament.

Realiza un comentario